Les Guilleries – Ruta dels Carboners

Fauna i flora

Els boscos principals que predominen al llarg de la ruta són els boscos de ribera. Es tracta d’una formació vegetal estretament lligada als cursos d’aigua i està format principalment per vernedes (Alnus glutinosa) on també hi ha pollancre (Populus nigra) freixe de fulla grossa (Fraxinus excelsior). Les comunitats de Fraxinus excelsior amb Alnus glutinosa són considerades hàbitats d’interès comunitari de prioritat alta per la normativa europea i, per tant, un hàbitat protegit. En aquests boscos de ribera apareixen espècies de flors interessants com el marcòlic (Lilium martagon)

La resta de massa forestal que es pot trobar durant l’itinerari presenta una gran varietat d’hàbitats gràcies a les característiques morfològiques de la zona i l’activitat humana que s’hi ha desenvolupat tradicionalment. Els més abundants són els alzinars muntanyencs, castanyedes acidòfiles (Castanea sativa) i les rouredes de roure de fulla ampla (Quercus petraea). Prop del recorregut també hi creixen fagedes (Fagus sylvatica). Addicionalment, també hi són presents les plantacions de coníferes, un dels principals conreus de les Guilleries. A escala arbustiva, destaca l’abundància de boix (Buxus sempervirens) en zones properes a la llera de la riera. Malauradament, les poblacions d’aquest arbust estan greument afectades i deteriorades per la proliferació de la papallona del boix (Cydalina perspectalis). Dins d’aquests hàbitats, destaquen dues espècies per la seva relació amb algunes activitats tradicionals d’explotació dels boscos: l’alzina que havia estat utilitzada per part dels carboners per la producció de carbó vegetal i el castanyer que havia estat emprada com a matèria primera pels roders, ambdues activitats estretament vinculades a la població de Sant Hilari i a les Guilleries.

La fauna d’aquesta zona és molt diversa, ja que està associada a la presència dels diferents hàbitats que s’han esmentat anteriorment. La majoria d’espècies que es poden trobar són relativament comunes en el territori català, però això no resta importància a la seva diversitat. A les zones de riera i més properes a aquestes destaquen la presència d’algunes espècies de peixos com la bagra (Squalius laietanus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), ambdós ciprínids catalogats com a vulnerables a Catalunya. També hi són presents amfibis forestals i lligats a cursos fluvials d’aigües netes com la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granota roja (Rana temporaria).

Pel que fa als invertebrats, destaquen, especialment a l’estiu, diverses espècies de libèl·lules com ara els tallanassos gros (Onychogomphus uncatus) i petit (Onychogomphus forcipatus) i també les tres espècies de damisel·les presents a Catalunya (Calopteryx sp.), fàcils de distingir pels seus colors metàl·lics i les ales pigmentades. Aquestes espècies són fàcils d’observar, especialment els mascles, mentre reposen sobre branques o pedres des d’on defensen els seus territoris a la vora de l’aigua.

També hi ha multitud d’ocells forestals força vocals i fàcils de detectar com el pica-soques blau (Sitta europaea) i les mallerengues. Igualment és possible detectar amb l’oïda els picots, especialment el picot verd (que fa una rialla descendent molt forta). A la riera d’Osor no és estrany poder veure la merla d’aigua (Cinclus cinclus) capbussant-se per buscar macroinvertebrats entre els còdols.

Pel que fa a mamífers destaquen les guineus o guilles (Vulpes vulpes), animal abundant i que dona nom al massís de les Guilleries.

Geologia

Cap al final del paleozoic, durant el Carbonífer-Permià (358-250 Ma) les altes temperatures i pressions a una profunditat de més de 10 km van deformar roques sedimentàries (lutites i argiles) fins a transformar-les en roques metamòrfiques (esquistos i pissarres). Durant aquest procés, es van generar fissures i esquerdes per on es va introduir magma. Aquestes intrusions es van anar refredant i solidificant molt lentament originant roques plutòniques que avui en dia són les que formen gran part d’aquest massís.

Aquestes roques són els granits. Al llarg del recorregut podem veure com aquestes roques plutòniques presenten diferents tonalitats i coloracions en funció de la composició mineralògica. Principalment, estan formats per quars, feldespat, plagiòclasi i mica.

La roca foradada és un immens bloc granític caigut fins a arribar al llit de la Riera d’Osor. Just a sota és possible veure un canvi brusc de coloració de les roques, formant unes vetes orientades en direcció NE-SW. Es tracta de pòrfirs granítics, intrusions de magma que solidifiquen lentament al principi i un refredament més ràpid al final. Totes aquestes roques són formades a partir d’un magma àcid. La meteorització d’aquesta roca per acció del sol i de l’aigua dona lloc a una sorra gruixuda anomenada sauló.

Al llarg del recorregut s’observen nombroses fractures o diàclasis als blocs granítics. Aquestes diàclasis són molt importants a les Guilleries, ja que permeten que l’aigua de la pluja s’hi escoli i s’hi emmagatzemi, permetent que després brolli per les nombroses fonts d’aquest espai.

Patrimoni cultural

Abans d’arribar al punt de sortida de la ruta, es passa prop de dos punts d’interès com són la Font Picant i la resclosa Ribot o el Pantà de la Font Picant. L’antic balneari de la Font Picant és un edifici situat a 4 km del poble de Sant Hilari en direcció Osor. Va ser un dels balnearis més famosos d’Espanya a començaments del segle XX, ja que era reconegut per les seves fonts d’aigües mineromedicinals. La resclosa va servir per acumular aigua i, posteriorment, per poder generar electricitat.

La cova que s’amaga darrere la Roca Forada és coneguda com la Cova d’en Serrallonga. És un bloc de leucogranit que, havent-se desprès i desplaçat del seu lloc original, ha deixat un espai prou ampli a la seva part basal perquè pogués ser utilitzat com a refugi. En aquesta roca s’hi van trobar restes de ceràmica campaniforme, jaciments de la transició entre el tercer i el segon mil·lenni aC. Aquest espai podria haver estat un amagatall del conegut bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga.

Dos oficis antics i arrelats a aquest indret eren els carboners i els roders.
Es pot veure les restes d’una antiga barraca original i al costat d’aquesta encara es poden identificar les restes d’una plaça carbonera. Els carboners tallaven els arbres, arreplegaven la llenya i l’estimbaven fins a la plaça carbonera. Allà construïen una pila i posteriorment l’encenien i iniciaven el procés de la cuita (combustió lenta) per obtenir carbó vegetal. Solien construir-se prop de fonts o rieres on poder agafar aigua, tant per beure com per controlar la carbonera. La barraca o cabanya solia ser una construcció senzilla on quatre o sis homes feien vida durant setmanes o durant tot el temps que durés la campanya del carbó.

Aquestes podien ser dues parets-teulades de troncs cobertes de branques amb una capa de terra que impermeabilitzava el capdamunt o podien ser més complexes fetes amb bigues travesseres, parets de pedra seca, llar de foc, compartiments separats amb una tela, etc.

Pel que fa als roders. Aquests solien treballar en grup. Talaven castanyers de 4 anys i el treballaven a les places de treball fins a aconseguir el rodell format per un conjunt de cescles. L’objectiu era aconseguir un material que servia per fer caixes d’arengades o raïm, recipients de ceràmica i per cinglar botes de vi. La feina dels roders es feia en major part al bosc, però a diferència dels carboners no necessitava construccions addicionals a part dels bancs de treball. És per aquest motiu que actualment no hi ha restes visibles dins el bosc. Entre 1890 i 1920 la indústria rodellaire va viure el seu moment més àlgid. Cal destacar que l’ofici dels roders va generar les primeres societats obreres que defensaven l’ofici i lluitaven per salaris més justos.