Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
El recorregut d’aquest itinerari parteix dels punts més alts del massís, el Puig d’Arques i el Puig de les Gavarres, des d’on podreu gaudir d’unes vistes privilegiades. També us endinsarà a les profunditats més salvatges d’aquest massís, baixant fins a un fons de vall feréstec que sembla propi d’una laurisilva.
Distancia (km)
Desnivell (m)
Dificultat
El massís de les Gavarres, juntament amb el massís de Begur, són la part més septentrional de la Serralada litoral catalana. Es tracta d’un espai d’interès natural de grans dimensions, una enorme superfície boscosa on hi predominen les suredes. Forma part del PEIN i és Xarxa Natura 2000, no obstant, al no ser un Parc Natural, la gestió d’aquest espai li correspon al Consorci de les Gavarres. A la seva web trobareu tota la informació d’espai natural.
Tram 1 – De l’aparcament del Puig d’Arques fins al cementiri jueu (4,6 km)
Deixeu el cotxe a l’aparcament. D’allà mateix, en direcció oest surt la pista que heu d’agafar (GR 92-1) que haureu de continuar durant 4,5 km. Al llarg d’aquest camí trobareu diverses espècies d’arbres, d’entre les quals destaquen els suros, espècie molt preuada i explotada en l’àmbit de Gavarres. Prop de l’inici del tram trobareu un plafó informatiu sobre el projecte Life Suber.
El camí discorre passa per diversos afloraments rocallosos d’interès situats als marges. Principalment són cornianes i fil·lites. Enmig d’aquests afloraments apareixen diverses vetes de quarsita, formada per la metamorfització de sorres silíciques. També podem observar diàclasis, que són fractures de la roca formades per esforços de tensió o compressió i per on aquestes es comencen a erosionar.
Passat el Puig del Molí trobareu un desviament cap a Sant Cebrià de Lledó que ens conduirà cap a un cementiri jueu enmig del bosc.
Tram 2 – Del cementiri jueu fins a Can Caçà (2,1 km)
Tornant a la pista principal, seguim en direcció a Can Caçà per aquesta mateixa pista. Al llarg dels gairebé 2 km podrem gaudir d’unes bones vistes del cor de les Gavarres. A uns pocs metres de l’inici del tram trobem una petita bassa on podem buscar petjades d’animals. Mentre caminem podem anar observant diferents tipus de plantes i altres éssers vius que aprofiten les condicions particulars del substrat on creixen: sobre roca, en terrenys pantanosos, i fins i tot sobre el mateix suro!
Als voltants de Can Caçà podem trobar una surera de grans dimensions i diferents espècies de plantes naturalitzades, com per exemple l’atzavara (Agave americana).
Tram 3 – De Can Caçà fins a Can Genoer (3,1 km)
Seguint uns 200 metres pel camí, trobarem un trencall cap a la dreta que ens portarà fins al fons de vall. Notareu com la vegetació va canviant i recorda gairebé a una laurisilva: Apareixen marfulls (Viburnum tinus) i fins i tot algun llorer (Laurus nobilis). La humitat d’aquestes fondalades fan que a la tardor s’hi desenvolupin nombroses espècies de bolets, alguns amb formes ben estranyes com les cassoletes vermelles (Sarcoscypha coccinea). Un cop al fons, caldrà creuar un parell de rieres que drenen la cara nord de la carena per la qual caminàvem durant els dos primers trams. La de més entitat (la segona) és la riera de Can Genoer. Passada aquesta última, caldrà caminar gairebé 500 m per la pista que puja fins al mas de Can Genoer.
Tram 4 – De Can Genoer fins al la pujada del Puig de les Gavarres (2,7 km)
Passat el Mas, enfilem per un sender que ens portarà al PR C103 què, al seu temps, ens portarà cap a la carena altre cop. No gaire lluny del Mas trobarem l’Arboç (Arbutus unedo) d’en Genoer, un arbust catalogat com a arbre monumental a causa de les seves grans dimensions i longevitat.
Seguint pel camí travessem una zona on apareixen diverses roques metamòrfiques. Destaquen les fil·lites pigallades, que com el seu nom indica presenten unes taques fosques a la seva superfície. Després de caminar gairebé 2 km trobarem a mà dreta un plafó informatiu sobre la Castanyeda d’en Genoer. Atravesseu la castanyeda fins a arribar a la carena on us trobarem de nou a la cruïlla del GR 92-1.
Tram 5 – El Puig de les Gavarres i el Puig d’Àrques (1,1 km)
Des de la cruïlla de camins GR 92-1 agafeu el sender que puja cap al Puig de les Gavarres (533 m) i després al Puig d’Arques (532 m) des d’on, si pugeu al mirador, podreu tenir una panoràmica excel·lent de 360º i un seguit de plafons que indiquen la toponímia de les muntanyes que es poden veure.
Seguint el camí, gairebé sota del Puig trobem un dolmen que data de voltants del 3000 aC i que va ser descobert l’any 1964. Si continuem pel camí, arribarem a una pista més ampla que ens conduirà fins a l’aparcament.
Les Gavarres són una massa forestal immensa, gairebé continua. La formació vegetal predominant és la sureda, un tipus de bosc mediterrani on l’arbre principal és l’alzina surera (Quercus suber), espècie resistent de la qual se n’ha aprofitat el suro: la capa més externa de l’escorça formada per un material lleuger, porós i impermeable que aïlla l’escorça de l’arbre i serveix per protegir la part interna del foc. Al llarg del recorregut, podem observar les sureres amb l’escorça llevada al llarg de diferents anys, i la nova capa de suro que es va formant, molt diferent del primer suro (anomenat “pelegrí”) que fa l’arbre i que es veu a les parts altes d’aquest.
Secundàriament també hi creixen pins i alzines i roure martinenc (Quercus pubescens). El sotabosc sol ser dens i hi creixen nombroses espècies d’arbustos com són el bruc d’escombres (Erica scoparia), l’arboç (Arbutus unedo), les estepes (Cistus sp.), el cap d’ase (Lavandula stoechas) i el marfull (Viburnum tinus). També apareixen algunes plantes paràsites com ara el frare d’estepa (Cytinus hypocistis) que creix a les arrels de les estepes (Cistus sp.) i floreix a la primavera.
Aquesta biomassa, deguda en part a l’abandonament de les pràctiques forestals, eleva el risc d’incendi en èpoques de sequera i caloroses com és l’estiu. Una de les estratègies per “netejar” el bosc és la silvopastura, amb ramats de cabres i ovelles que en alguns llocs de les gavarres ja pasturen, consumint les herbes i arbustos del sotabosc i creant tallafocs naturals.
A les parts més altes del massís, a les obagues, hi creixen castanyers (Castanea sativa), una espècie originària de l’est del Mediterrani i que ha estat cultivada per a diversos usos. També hi podem trobar, a més dels roures, cirerers silvestres (Prunus avium), fàcilment reconeixible pel seu tronc grisenc amb fissures horitzontals i per les seves fulles (quan en té) serrades i amb una o dues glàndules vermelles a l’extrem del pecíol.
Un altre grup molt present en aquest espai són els líquens, amb nombroses espècies que ens indiquen la bona qualitat de l’aire. Molts d’aquests són epífits, és a dir, que creixen sobre el tronc dels arbres i arbusts. D’altres més comuns els trobem també creixent sobre pedres.
La fauna de les Gavarres, especialment els mamífers, és ben discreta i difícil d’observar. Pel que fa als vertebrats, a la part elevada del nostre recorregut hi trobem diversos bassals i basses temporals on és possible trobar empremtes de senglar (Sus scrofa), cada cop més abundant. La falta d’un gran depredador a aquest espai natural, com podria ser el llop (Canis lupus), fa que els grans ungulats, i també els carnívors de mida mitjana i petita, proliferin sense cap mena de control poblacional. Per tal de regular la població de senglars es realitzen batudes de caça.
Si parem atenció a les vores del camí o a la mateixa bassa, potser trobem empremtes de mamífers carnívors i omnívors com són la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), la fagina (Martes foina) i la geneta (Genetta genetta). Tots ells són crepusculars i nocturns i és molt difícil poder observar-los durant el dia.
A les rieres i als fons de vall, especialment els dies de pluja o amb una humitat ambiental molt elevada, és possible veure salamandres (Salamandra salamandra). Eviteu tocar-les, ja que tenen una pell molt delicada i són especialment sensibles a malalties víriques i fúngiques. A més, excreten una substància tòxica. Si l’heu de tocar eviteu fregar-vos ulls i nas i renteu-vos les mans.
Des del punt de vista geològic, les Gavarres són les restes d’un antic massís més gran, el massís catalano-balear, que va formar-se fa uns 300 Ma durant el període Carbonífer, en el procés de l’orogènia herciniana. Els materials que dominen en aquest massís són roques metamòrfiques i grans plutons (granits) fruit del plegament durant la formació de la serralada Herciniana.
Durant el recorregut, veiem aquests materials del carbonífer metamorfitzats, formant cornianes, esquists i fil·lites pigallades a les parts més altes. Als trams 2 i 3 veiem sobretot roques sedimentàries de l’Ordovicià (~450 Ma), especialment lutites fosques (semblants a la pissarra pel que fa a textura i lluïssor), quarsita (formant vetes blanques enmig d’altres materials) i gresos.
El temps i les forces tectòniques del cenozoic han estat les responsables de modelar aquest paisatge muntanyós, rebaixant-ne l’altitud i suavitzant-ne el relleu. Recentment, fa aproximadament 30 Ma, l’etapa distensiva de l’orogènia alpina enfonsa els blocs de la Plana de la Selva i de l’Empordà, deixant aquest massís més elevat.
L’empremta humana al massís es remunta fins al neolític, període del qual en perduren els monuments funeraris megalítics. A prop del poble de Romanyà de la Selva podem trobar un dels més espectaculars: el domen de la cova d’en daina, enmig d’un cromlec ben conservat. Durant el nostre recorregut trobem, just a sota del cim del Puig d’Arques, el dolmen del Puig d’Arques, que data aproximadament del 3000 aC.
Trobem nombrosos assentaments, masies, ermites i fins i tot petits pobles dins d’aquest espai. L’activitat tradicional era principalment l’aprofitament forestal i l’agricultura i ramaderia. Al llarg de la ruta passarem per dos masos i un petit cementiri jueu enmig del bosc, allunyat de l’església de Sant Cebrià, amb tres tombes. Més escampats, sobretot als peus de les Gavarres, trobem algun forn de calç i pous de glaç.
Els principals aprofitaments forestals que han perdurat fins als nostres temps són les perxades (cultius de castanyers) per fer nombroses eines i objectes amb la fusta, i, encara més important, la pela del suro. Les sureres es pelen cada 10-12 anys i ha estat declarat patrimoni immaterial, ja que avui dia encara es realitza manualment amb una destral.
Podeu trobar tota la informació sobre aquesta activitat a la web immaterialgavarres.cat.
© Associació de Naturalistes de Girona
