Canet d'Adri i Llorà
Ben a prop de la ciutat de Girona podem trobar autèntics oasis de tranquil·litat. Englobat dins de la mateixa figura de protecció que les muntanyes del Rocacorba trobem la Serra de Boratuna, una petita serralada que separa Canet d’Adri i la Vall de Llémena.
Distancia (km)
Desnivell (m)
Dificultat
La cara nord de la Serra de Boratuna i les Muntanyes del Rocacorba recullen l’aigua que, posteriorment, flueix neta fins a Canet d’Adri des d’on parteix aquesta ruta. El brollar de l’aigua i la vida que creix al voltant conviden a relaxar-s’hi i a meditar.
La pujada a la Serra no és excessivament exigent i és un bon exercici per enfortir les cames. Agafeu-vos-ho amb calma, i gaudiu de les vistes privilegiades i de la flora que apareix a les vores del camí.
Tram 1 – La riera de Rocacorba (3,2 km)
Partim de l’Església de Sant Vicenç de Canet d’Adri i ens dirigim cap al Molí del Mas de la Torre, on trobarem un gorg excavat sobre una antiga colada de lava i una font en una paret de travertí (pedra tosca). Ens allunyem del gorg agafant un camí que discorre a tocar de l’aigua, pel costat de la Riera de Canet, on trobem diverses espècies de falgueres fàcilment identificables. Just quan portem 1 km el sender s’allunya de la riera i porta fins a Can Canet, on trobarem una pista forestal ampla que passa pel costat d’una bassa i de camps i que, passat 1 km ens recondueix de nou a un corriol que torna a la riera. Continuem avançant pel bosc de ribera format principalment per avellaners (Corylus avellana) i verns (Alnus glutinosa) juntament amb altres espècies caducifòlies com l’auró blanc (Acer campestre). Passat 1 km, cal pujar a un camp a la riba esquerra del riu, si camineu per la vora arribareu al punt des d’on parteix el camí de Rocacorba.
Tram 2 – La Serra de Boratuna (3,9 km)
Caminarem 300 metres per un sender ample fins a trobar un corriol que s’enfila cap a la Serra de Boratuna passant per la obaga d’aquesta, on hi creixen roures i alzines i trobem una petita població d’orella dós (Ramonda myconi). Arribarem al Coll de Palomeres des d’on parteix el corriol que ressegueix la carena fins a la Muntanya de Velers (545 m) i la Cova Boratuna. Al llarg del recorregut veureu com la comunitat vegetal que s’hi desenvolupa és típica de solell i hi creixen plantes aromàtiques i arbusts mediterranis com l’aladern (Rhamnus alaternus) i el garric (Quercus coccifera). La cova Boratuna es troba passat la Muntanya de Velers i abans d’arribar a la pedra dels tres termes. Just entrar hi ha un esglaó de gairebé 1,5 m. Un cop passat la galeria es força planera, tot i així aneu amb compte i camineu en silenci per tal de no destorbar els ratpenats.
Passat la roca dels tres termes, el camí agafa direcció nord-est, passant per la obaga de la serra uns 300 m i continua pel solell 700 m fins al collet de Miralles.
Tram 3 – Del Collet de Miralles fins a Canet d’Adri (2,7 km)
Des del Collet de Miralles agafem la pista forestal ampla que ens conduirà cap a Canet d’Adri. Passat 1 km el camí passa a prop de Ca l’Estanyol. Un cop deixem enrere aquest mas, a la vora del camí tornen a aflorar de nou les roques ígnies de la colada del volcà de Canet: les basanites. Continuem baixant fins a travessar la Riera de Canet pel Pont de l’Estanyol. Allà al costat hi ha un parc i una petita zona de pícnic i també una font. Després seguim per l’asfalt uns metres més amunt i trobem el Parc de les Alzines, davant del pavelló municipal. Si seguim recte per aquest carrer, arribem a la cruïlla per on hem baixat al gorg del Mas de la Torre. Un cop siguem a la cruïlla, girem a la dreta, i passats uns 200 m arribarem de nou a l’església de Sant Vicenç de Canet d’Adri.
El recorregut ens mostra, a grans trets, tres formacions vegetals ben diferenciades. Primer de tot trobem un bosc de ribera al voltant de la Riera de Rocacorba format principalment per avellaners (Corylus avellana), verns (Alnus glutinosa), pollancres (Populus nigra) i d’altres espècies d’arbres d’ambients més frescs i humits com l’auró blanc (Acer campestre) i el llorer (Laurus nobilis). Al sotabosc i a la vora de l’aigua apareixen diverses espècies de falgueres, destaquen la llengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium) que té frondes enteres (sense folíols) i el polístic (Polisticum setiferum) amb frondes ben grans que formen una roseta. Identificar-les és ben fàcil amb l’ajuda de la clau dicotòmica que podeu trobar a l’apartat de recursos.
Quan ascendim a la serra, passem primer per l’obaga, on trobem un alzinar frondós amb roures. A les esquerdes dels afloraments rocosos, juntament amb les molses hi trobem un endemisme pirinenc que ens arriba per la Serralada transversal fins ben a prop de Girona: l’orella d’os (Ramonda myconi), planta fòssil antigament usada com a herba remeiera per a diverses afeccions.
Passat el Coll de Palomeres, passem a caminar gairebé per la carena de la serra, on apareix flora típica d’ambients de solell com garrics (Quercus coccifera), aladerns (Rhamnus alaternus), romaní (Salvia rosmarinus) i farigola (Thymus vulgaris).
Pel que fa a fauna, la riera de Rocacorba manté una bona població de barbs de muntanya (Barbus meridionalis), espècie autòctona catalogada com a vulnerable, així com diverses espècies de libèl·lules fluvials de coloració llampant i ben vistosa. Destaquen les 3 espècies de damisel·les (Calopteryx), de colors metàl·lics i que tenen les ales pigmentades, així com els donzells (Coenagrion) (de color blau cel amb franges negres) i els ferrers (Phyrrosoma i Ceriagrion) (de color vermell). També hi podem trobar, de mida més grossa, les dues espècies de tallanassos (Onychogomphus), de mida gran i de color groc i negre. Els mascles presenten un apèndix en forma de pinça a l’extrem de l’abdomen.
A la cova Boratuna s’hi refugien diverses espècies de ratpenats, d’entre les quals destaquen els ratpenats de ferradura (Rhinolophus), espècies lligades als ambients forestals i que emeten ultrasons a través del seu nas en forma de ferradura.
Ens trobem a l’extrem sud de la serralada transversal, formada principalment per materials cenozoics dipositats de l’antic mar que s’estenia entre el massís de l’Ebre i el massís catalanobalear. Està formada principalment per roca calcària a més de gresos i lutites. Durant l’etapa distensiva de l’orogènia alpina (que comporta l’aixecament dels Pirineus) aquests materials van quedar fortament fracturats, cosa que va permetre que el magma s’escolés per aquestes escletxes profundes fins a la superfície, originant els nombrosos volcans que podem trobar avui en dia al llarg d’aquesta serralada, on arriben al màxim exponent a la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Ben a prop de l’inici del recorregut hi trobem el volcà de Canet d’Adri, ja extint. La primera part del recorregut discorre per sobre de la colada de lava d’aquest volcà, que va formar les basanites que observem avui en dia i que erosiona i excava la Riera de Rocacorba al seu pas. La mateixa aigua de la pluja, lleugerament àcida, dissol la roca calcària i transporta el carbonat de calci. Aquest carbonat de calci precipita sobre estructures vegetals donant lloc a travertins, roques extremadament poroses (fruit de la descomposició del material vegetal on ha precipitat el carbonat de calci) molt preuades per a la construcció. A la font del Mas de la Torre i als gorgs de la Riera de Rocacorba és on millor podem veure aquestes roques que a dia d’avui encara es van formant.
© Associació de Naturalistes de Girona
