Torroella de Montgrí
L’itinerari que proposem és per una de les zones més desconeguda del Parc: La Duna continental, una singularitat geològica gairebé única a tota Catalunya.
És un recorregut curt i fàcil, ideal perquè els més petits de la casa coneguin la fauna i flora que els envolta i alhora aprenguin a seguir una ruta. Consulteu la informació per trams i seguiu el recorregut de Wikiloc. Al llarg del recorregut hi ha 4 tresors amagats, sereu capaços de trobar-los?
Distancia (km)
Desnivell (m)
Dificultat
Declarat com a parc natural fa relativament poc (2010), el parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter presenta una gran diversitat d’ambients: un massís calcari, quilòmetres de penya-segats marins, platges sorrenques, aiguamolls i sistemes agrícoles, illes i el fons marí més ben conservat de tot Catalunya. Aquesta riquesa paisatgística, com no és d’estranyar, atrau milers de persones cada any.
Tram 1 – De Torre Vella fins a la Barraca d’en Xeu (3,2 km)
Podem deixar el cotxe aparcat a la urbanització de Torre Vella. A la part més alta trobem el sender que ens conduirà (cap a l’oest) cap a l’entrada de la zona de les dunes.
Agafeu el corriol que va en direcció NW i aneu seguint els cartells que us portin fins a la barraca d’en Xeu. Mentrestant podeu anar observant les diferents espècies de pins que es van plantar per fixar la sorra de la duna. Aquestes espècies són el pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea) i pi marítim o pinastre (Pinus pinaster). Si esteu atents potser podeu veure alguns dels animals que s’alimenten en aquests arbres: picots, trencapinyes i esquirols.
El camí passa per diversos dipòsits i fonts, a més de per una barraca restaurada: la barraca trobada. A la font dels tres reis hi ha un tresor amagat! Consulteu la parada de “geocaching 1″ a la ruta de Wikiloc.
La barraca d’en Xeu és una construcció de pedra seca bastant grossa i ben conservada, és un bon lloc per parar a fer un beure i esmorzar. Per a què devia servir aquesta barraca?
Tram 2 – De la Barraca d’en Xeu fins al pi de Coma Llobera (1,3 km)
Si continuem caminant aviat trobarem un inusual habitant del bosc, que està custodiant un dels tresors amagats (Consulteu la parada de “geocaching 2″ a la ruta de Wikiloc.) Més endavant us trobareu una baixada pronunciada amb una peculiaritat: és sorra fina! Baixar-la és tota una aventura! A la primavera podem veure una espècie de porrassa bastant grossa: L’Asphodelus cerasiferus. Un cop sigueu al fons de vall cal que aneu en direcció a l’oest fins que trobeu un pi de grans dimensions. Sabríeu identificar de quina espècie de pi es tracta?
Tram 3 – Del pi de Coma Llobera fins a la Barraca d’en Mustinyà (1,7 km)
Abans de marxar, busqueu amb atenció el tercer tresor amagat (Consulteu la parada de “geocaching 3″ a la ruta de Wikiloc.) Després cal que refeu part del camí fins a la cruïlla per la baixada de sorra. Un cop allà camineu cap a l’est en direcció a la Barraca d’en Mustinyà. Es tracta d’una barraca en força mal estat. El que sí que es conserva prou bé és el pou, que te una reixa per evitar que objectes i persones hi caiguin.
De camí passareu per diferents racons ideals per trobar animalons petits (un petit safareig amb aigua, murs de pedra seca, arbustos assolellats). Quins animals heu vist a prop dels murs de pedra seca?
Tram 4 – De la Barraca d’en Mustinyà fins a Torre Vella (1,5 km)
Prop de la barraca trobareu una pista forestal ampla que us conduirà fins a la Torre Vella. Abans, però, us animem a desviar-vos a veure l’Aixart d’en Busqueta i el seu entorn, on podeu trobar algunes orquídies i papallones força vistoses, i el Forn de Calç del Coll de les sorres, on s’amaga l’últim tresor (Consulteu la parada de “geocaching 4″ a la ruta de Wikiloc.) Al llarg del camí podeu trobar empremtes de senglars (Sus scrofa) al voltant del camí, especialment als llocs on es formen bassals. Abans d’arribar a la urbanització trobareu unes quantes caixes penjades als arbres. Quins animals s’hi refugien a dins?
L’itinerari recorre una de les zones més forestades del parc. A simple vista, ens pot semblar el típic bosc mediterrani jove i sec, amb llentiscle (Pistacia lentiscus) al sotabosc i diverses espècies de pi: pi blanc (Pinus halepensis), pi marítim (Pinus pinaster) i pi pinyer (Pinus pinea). No obstant això, la gran majoria d’arbres que hi trobem han estat plantats per l’home fa poc més d’un segle. El 1895, es va iniciar el procés de fixació de la duna plantant mates de borró (Ammophila arenaria), una gramínia adaptada a viure en sistemes dunars. Posteriorment, es va optar per fer plantacions d’arbres i arbustos mediterranis de les espècies que avui en dia trobem en aquest indret. Durant els mesos de març, abril i maig podem trobar diverses espècies d’orquídies, algunes de molt vistoses com la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) i les mosques grosses (Himantoglossum robertianum) i d’altres més discretes com diverses espècies d’abelleres (Ophrys sp.) i l’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis), que floreix durant els mesos de setembre i octubre. Totes elles prefereixen zones més aviat assolellades i sense arbres.
Durant el recorregut, és possible observar bellugar-se ràpidament entre les branques de les capçades diferents espècies d’ocells forestals com són les mallerengues, el raspinell, picots diversos, la merla, el pit-roig i el tallarol de casquet. Durant els mesos de febrer fins al maig, si anem aviat, pot ser un molt bon lloc per aprendre a distingir tots aquests ocells pel seu cant; cal tenir paciència però.
En aquelles construccions de pedra o murs que anem trobant, i a les vores dels camins, és possible trobar-hi diverses espècies de rèptils petits com la sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), el dragó comú (Tarentola mauritanica) i, amb sort, el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus). També és possible veure l’aurora groga (Anthocharis euphenoides), una espècie de papallona poc freqüent a la província de Girona i que realitza la posta únicament sobre l’herba de les llunetes (Biscutella laevigata).
El Massís del Montgrí està format principalment per roca calcària del Mesozoic (Cretaci, 145-65 m.a.), és a dir, de l’època dels dinosaures. Com passa amb la Garriga d’Empordà, aquests materials han lliscat per sobre de capes del cenozoic (més recents) a causa de l’elevació dels Pirineus, formant així tot un seguit d’encavalcaments (materials més antics per sobre de materials més nous). La peculiaritat geològica d’aquest indret, però, és molt més recent, de només uns segles d’antiguitat. A principis del segle XIV, el compte Hug d’Empúries va fer desviar el curs del Ter (que abans desembocava al nord de l’Escala) fent que aquest circulés per la façana sud del Massís. El mateix riu frenava la sorra dipositada al Golf de Roses pels rius Muga i Fluvià i transportada per la Tramuntana. La desaparició del riu va provocar que aquesta sorra continués circulant direcció sud acumulant-se al vessant nord del Massís, justament entre el sector del Montgrí i la Muntanya gran, originant així una immensa duna continental mòbil de gairebé 30 metres de profunditat i que va arribar a ocupar unes 340 ha.
A causa de la creació recent d’aquesta duna (des de l’època medieval fins al dia d’avui) i a les característiques del sòl sorrenc, ha estat un terreny poc emprat des del punt de vista agrícola i ramader. Hi trobem però algunes fonts, pous i dipòsits d’aigua, alguns d’ells molt ben conservats com la font d’en Reixaquet. Es tracta d’un pou amb unes escales que hi baixen entremig de dos murs que formen un passadís ben estret.
Als voltants de la duna sí que hi trobem diverses barraques i murs de pedra seca que revelen l’antic ús agrícola dels voltants, principalment el cultiu de vinya i olivera. Un altre vestigi de l’activitat econòmica del passat és un antic forn de calç ubicat a prop de l’era d’en Busqueta. Mitjançant la cuita durant quatre dies seguits de la pedra calcària del Montgrí s’obtenia calç viva, material usat per a la construcció per fer morter.
© Associació de Naturalistes de Girona
