La Serra de Montgrony

Fauna i flora

En aquest itinerari podem apreciar bé la zonació altitudinal de les diferents formacions vegetals, ja que es parteix de gairebé 1200 m.s.n.m a Campelles i s’arriba fins als 2000 al cim de La Covil. Sortint del poble, us trobareu amb un bosc mixt, amb predomini d’arbres caducifolis com l’avellaner (Corylus avellana), roure pènol (Quercus robur), freixe de fulla grossa (Fraxinus excelsior) i til·ler de fulla petita (Tilia cordata). A mesura que continueu avançant i guanyant alçada, el bosc passa a ser dominat per les coníferes, més concretament per pi roig (Pinus sylvestris), avet (Abies alba) i, finalment, el pi negre (Pinus mugo sbsp uncinata). Les diferents espècies de coníferes són fàcils d’identificar, ja bé sigui pel color de l’escorça o les característiques de les pinyes. El pi roig té el tronc recte, rogenc, i fa unes pinyes molt petites. El pi negre sol tenir un port més baix, amb un tronc més retorçat i fosc, acícules gruixudes i pinyes asimètriques, amb els escuts amples.

A les parts culminals més exposades al vent i que queden durant diversos mesos a l’any colgades per la neu, hi domina la vegetació herbàcia típica de prats alpins. En aquests herbeis podeu observar diverses espècies de flors vistoses com són la genciana pirinenca (Gentiana pyrenaica), el miosotis alpestre (Myosotis alpestris), la tora blava (Aconitum napellus) (Planta nociva, no la toqueu ni consumiu), el pensament de camp (Viola arvensis), la pulsatil·la alpina (Pulsatilla alpina) i moltes altres.

Aquest hàbitat sol estar amenaçat per la sobrepastura exercida tant per ramats de vaques i ovelles com d’altres ungulats salvatges com els isards (Rupicapra rupicapra). Uns altres hàbitats fràgils i amenaçats per la sobrepastura (a més del canvi climàtic) són les molleres. Es tracta de terrenys pantanosos, amb sols profunds i xops, que acullen a una gran diversitat de flora especialitzada, com diverses espècies de plantes carnívores i orquídies d’impactants colors com l’orquídia tacada dels pantans (Dactylorhyza maculata) o l’orquis majenc (Dactylorhyza majalis).

Pel que fa a la fauna, cal destacar que en aquesta ruta es poden trobar ocells típics de l’alta muntanya. Algunes d’aquestes espècies són fàcils de detectar, especialment per l’oída, com és el cas de la mallerenga petita (Periparus ater), la llucareta (Carduelis citrinella), el pardal de bardissa (Prunella modularis) i el trencapinyes (Loxia curvirostra). Totes elles són freqüents en els matollars i boscos de pi roig i pi negre. Els arbres vells i morts atrauen també picots, especialment el picot negre (Dryocopus matrius), el qual nidifica en forats que ell mateix fa en troncs gruixuts. Un altre ocell que se n’aprofita d’aquests forats és el petit i discret mussol pirinenc (Aeogilus funereus), espècie protegida típica dels boscos d’alta muntanya. Una altra espècie amenaçada que malauradament ha patit una forta regressió els darrers anys, especialment a aquesta comarca, és el gall fer (Tetrao urogallus). L’afecten greument la sobrefreqüentació dels boscos i la presència de gossos deslligats, especialment a l’hivern.

Als prats alpins apareixen altres espècies interessants, sobretot estivals, com són el còlit gris (Oenanthe oenanthe), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), l’alosa (Alauda arvensis), la merla roquera (Monticola saxatilis), el sit negre (Emberiza cia) i la verderola (Emberiza citrinella). A l’hivern també es poden observar ocells que a l’estiu crien al centre i nord d’Europa, com la griva cerdana (Turdus pilaris) i la merla de pit blanc (Turdus torquatus).

És freqüent veure grans rapinyaires com el voltor comú (Gyps fulvus), l’àguila daurada (Aquila crysaetos) i, fins i tot, el trencalòs (Gypaetus barbatus).

La serra de Montgrony també és refugi de diverses espècies de papallones típiques d’alta muntanya com l’apol·lo (Parnassius apollo), el coure tornassolat (Lycaena alciphron), la formiguera gran (Phengaris arion) i la formiguera petita (Phengaris alcon), aquestes darreres molt lligades a les formigues que parasiten les seves erugues.

Un altre grup de fauna fàcilment observable aquí són els mamífers. És freqüent trobar marmotes (Marmotta marmota) a l’aguait, davant dels seus caus. Sovint se les sent fer el seu crit d’alarma, que consisteix en una sèrie de xiulets molt aguts. També podeu observar grups d’isards (Rupicapra rupicapra) pasturant per aquests prats alpins. Solen ser força esquerps i de seguida fugen, especialment si hi ha cries. És necessari que porteu el gos lligat per tal d’evitar que persegueixin aquests ramats, evitant-los així un estrès innecessari.

Geologia

La serra de Montgrony presenta una certa heterogeneïtat litològica estructural que accentua el caràcter abrupte del seu relleu, modelat pels processos geodinàmics externs recents, i dóna lloc a una gran diversitat paisatgística.

Des d’aquest indret privilegiat es poden observar els principals accidents geogràfics que conformen el relleu de la meitat nord de Catalunya. Des del cim de La Covil es pot veure la part est de la depressió central catalana, la qual arriba gairebé a tocar de la Garrotxa i queda envoltada per les muntanyes del Prepirineu (On ens trobem) i al sud per les muntanyes de la serralada prelitoral (Montseny, La Mola, Montserrat, etc.). També podeu veure alguns dels cims dels Pirineus orientals.

Al llarg del recorregut es travessen capes de materials de diferents etapes geològiques. S’hi poden trobar materials des de l’ordovicià fins a l’holocè, en una sèrie incompleta, però litològicament molt variada. Els materials es troben molt plegats a causa de la recent orogènia alpina i afloren materials del paleozoic en contacte amb materials molt més recents formant encavalcaments. Pujant des de Campelles travessareu diferents unitats de roques sedimentàries dels períodes Cambrià i Ordovicià, principalment gresos i lutites i puntualment calcàries, algunes d’elles amb fòssils d’animals marins, concretament crinoïdeus, coneguts també com a lliris de mar.

Entre el refugi de Pla de Prats i el de la Covil, així com a prop del Coll de Prat de Jou, apareixen materials sedimentaris més recents, dipositats en una gran conca lacustre que ocupava el sud de França i els Pirineus i que es coneixen com a materials del Garumnià, o formació Tremp. Aquests sediments tenen una coloració rogenca característica i van ser dipositats durant el final del cretaci i inicis del paleocè (Fa uns 72-56 Ma). Aquests darrers materials es troben plegats formant un seguit d’encavalcaments sobre materials més antics, que afloren a la part culminal de la serra. A La Covil i fins a tornar a trobar la pista principal abans de Coll de Prat Jou els materials tornen a ser més antics. Es tracta de diverses tipologies de roca calcària formada durant el Devonià (419-387 Ma).

Aquesta geodiversitat en un espai tan reduït és deguda, com bé s’ha comentat anteriorment, al plegament dels materials i a l’elevació d’aquests durant l’alçament dels Pirineus. L’orogènia alpina abasta la formació de les grans serralades d’Europa i Àsia i el nord d’Àfrica, i comprèn totes les grans cadenes muntanyoses des dels Pirineus fins a l’Himàlaia. Aquest procés és recent, de fa uns 50 Ma aproximadament, i és degut a la convergència dels continents i l’engruiximent de l’escorça terrestre d’aquestes plaques tectòniques a causa dels esforços de compressió.

La meteorització física i química i l’erosió dels materials acaben de confeccionar el relleu abrupte típic d’aquestes serralades i fa que en pocs metres aflorin materials de diverses eres geològiques.

Patrimoni cultural

Com a element d’interès, trobareu dins del mateix poble la Torre de Campelles. Es tracta d’una torre fortificada de la qual hi ha registre des del s. XI. A l’època medieval, les edificacions en llocs estratègics com el turó on s’alça aquesta torre eren clau en la defensa del poble. Des de dalt de la torre podreu gaudir d’una vista de 360° del Ripollès.