Avinyonet de Puigventós, Llers, Vilanant
Milers de pedres i rocs apilats fent murs, barraques i camins ens acompanyaran en el recorregut per aquest espai singular enmig de la plana empordanesa. El seu relleu suau fa que la ruta que proposem sigui ben fàcil i apta per a tothom.
Distancia (km)
Desnivell (m)
Dificultat
Com si de cop ens trobéssim a les terres de ponent, la Garriga d’Empordà ens ofereix un paisatge cada cop menys freqüent a la província: una gran extensió d’hàbitat obert i eixut. Aquest espai ha estat protegit des de l’any 1992 i inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 ja que hi nidifica l’esparver cendrós (Circus pygargus), espècie que es troba catalogada com a vulnerable a Catalunya amb només unes 70-90 parelles reproductores.
Tram 1 – D’Avinyonet de Puigventós fins al Mas La Cloquella(1,8 km)
El primer tram és gairebé planer, amb un desnivell gairebé imperceptible. Travessarem una zona agrícola extensiva, amb conreus que alternen camps de blat, ordi, alfals i colza (depenent de l’època de l’any) amb camps d’oliveres. També trobem alguns camps en guaret, on creixen diverses espècies de plantes ruderals que també trobem als marges dels camps i camins, moltes d’elles útils des del punt de vista gastronòmic com medicinal Malgrat aquesta diversitat, és freqüent observar algunes pràctiques agrícoles poc respectuoses envers la biodiversitat com ara la crema de marges o l’aplicació de fitosanitaris agressius com ara herbicides o insecticides. És freqüent escoltar el cant del cruixidell (Emberiza calandra) i del trist (Cisticola juncidis). També és possible veure a la primavera i estiu algun esparver cendrós (Circus pygargus) patrullant en vol baix a la recerca de preses enmig dels conreus.
Tram 2 – Del Mas La Cloquella fins al Torrent de la Coma Forcada (3,5 km)
Un cop passat aquesta masia, ens endinsem a la Garriga d’Empordà. El paisatge canvia radicalment: els turons i altiplans queden coberts per una densa vegetació arbustiva dominada per garrics (Quercus coccifera). Des del capdamunt de la pujada tenim una primera panoràmica on es pot apreciar l’enorme quantitat de murs de pedra seca que revelen el passat agrícola de l’entorn. Arribareu al fons de vall després on hi ha un aparcament. Cal travessar el Rissec, és possible que el riu porti aigua però podreu creuar per un pas de pedres. Un cop passat tornem a pujar fins a la part més interna de la Garriga. Trobareu un caminet que s’endinsa cap a l’interior de l’espai, si el seguiu trobareu un mirador amb informació sobre ocells i podreu observar diverses construccions fetes amb la roca calcària de la zona. Si us fixeu podreu veure les diferents formes d’erosió d’aquesta roca i trobareu alguns cristalls de calcita.
Un cop torneu al camí principal, seguiu el recorregut fins a l’inici del torrent de Coma Forcada. Al llarg d’aquest camí, si el feu als mesos de març a maig, trobareu diversos prats i herbeis on creixen orquídies com ara les mosques grosses (Himantoglossum robertianum) i alguna espècie d’abellera (Ophrys) i també altres tipus de flors com la foixarda (Globularia alypum) o el lliri blau (Iris lutescens). Al llarg del camí és freqüent escoltar el cant de diverses espècies de tallarol (gènere Curruca (anteriorment Sylvia)) com són el tallarol capnegre, la tallareta cuallarga i el tallarol de garriga i l’emmascarat, aquests dos últims a la primavera i estiu. També es pot veure algun capsigrany (Lanius senator) perxat a la part més alta arbustos o arbres baixets.
Tram 3 – Del Torrent de Coma Forcada fins a la carretera de Llers (2,7 km)
A l’inici d’aquest tram agafem un sender estret que baixa pel torrent de Coma Forcada. A tan sols uns metres de l’entrada del camí trobem un aflorament d’alabastre. Si continuem baixant passarem ben a prop d’una cinglera on nidifica una parella de corbs (Corvus corax), no els destorbeu! Si són dins del niu intenteu passar de pressa i mireu-los de lluny amb els prismàtics si en porteu. Passada la cinglera haureu de seguir un corriol molt estret que posteriorment s’eixampla i s’allunya de la vall. Després haureu de girar a l’esquerra seguint un parell de plafons amb informació sobre ocells i en acabat caminar per un petit sender fins a un tancat circular enmig d’un prat. Al llarg d’aquest recorregut apareixen diverses espècies de papallones així com narcisos (Narcissus assoanus) i l’all de bruixa (Muscari neglectum), ambdós floreixen a finals d’hivern i principis de primavera.
Quan arribeu a la part més alta us trobareu amb un gran tancat circular amb una única obertura, emprat per cremar fustes. En aquest prat també apareixen orquídies.
Després cal travessar una zona on el corriol queda força desdibuixat i baixar fins a una pineda en direcció sud. Passareu per una cabana força ben conservada. Un cop arribats a la pineda seguiu el camí de l’esquerra fins a trobar la carretera. De camí podeu trobar alguns peus d’abellera fosca (Ophrys fusca).
Tram 4 – De la carretera de Llers fins a Avinyonet de Puigventós (1,9 km)
Camineu per la vora de la carretera uns 300 metres i agafeu el camí de terra que surt cap a l’est. Allà trobareu un bassal on és possible trobar rastres d’animals. Més endavant arribareu a una alzina molt gran i, a prop, trobareu el corriol que us portarà fins a Avinyonet. Al llarg d’aquest petit sender apareixen diversos peus d’orquídies així com altres plantes típiques dels marges dels camps com l’arç blanc (Crataegus monogyna). Un cop arribeu al Rissec l’haureu de creuar i agafar el camí de les hortes, que passa per un gorg on hi ha un plafó per observar ocells: l’Engorjat del Rissec. També hi podeu trobar la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) que tot sovint descansa en platges i troncs del gorg. Si seguiu pel camí que passa pels horts arribareu de nou al poble i al punt de partida.
La protecció de l’hàbitat de l’esparver cendrós ha afavorit també a altres espècies d’ocells com el capsigrany (Lanius senator), la tallareta cuallarga (Curruca undata), el tallarol emmascarat (Curruca hortensis) i fins i tot el gaig blau (Coracias garrulus). La majoria són ocells estivals, que arriben de l’Àfrica a partir de l’abril per reproduir-se en aquest espai i marxen cap al sud de nou al mes de setembre.
També hi podem trobar diverses espècies de papallones de terra baixa, d’entre les quals destaca l’escac ferruginós (Melanargia occitanica) per la seva presència escassa a Catalunya.
Podrem observar aquesta papallona patrullant en prats i herbassars durant els mesos de maig i juny.
A més de la fauna, també podem trobar diverses espècies vegetals d’interès. Durant els mesos de març, abril i maig floreixen a la Garriga diverses espècies d’orquídies, principalment abelleres (gènere Ophrys), flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) i la més gran de totes, les mosques grosses (Himantoglossum robertianum). Aquestes solen aparèixer en les zones més obertes, en pradells i erms secs juntament amb altres flors anuals.
Totes elles queden emmarcades pel garric o coscoll (Quercus coccifera), arbust molt abundant que dona nom a la formació vegetal dominant en aquest espai. La presència de plantes aromàtiques conegudes com el fonoll (Foeniculum vulgare), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Salvia rosmarinus) i la sajolida (Satureja montana) farà que pugueu gaudir d’una fragància agradable durant l’itinerari. Les construccions de pedra seca han esdevingut de gran importància per a multitud d’animals que hi troben refugi, especialment rèptils (sargantanes, llangardaixos i serps), rosegadors i una gran varietat d’artròpodes (milpeus, escolopendres, escorpins, aranyes…). A més, la humitat que queda als espais entre les roques permet que hi puguin proliferar plantes com el crespinell (Sedum sp.), el melic de venus (Umbilicum rupestris) i diverses espècies de falgueres, a més d’una gran varietat de molses i també líquens.
La Garriga d’Empordà es troba sobre roques de l’època dels dinosaures. Majoritàriament, trobem roques sedimentàries carbonatades: calcàries i margues, amb algun aflorament de guix. Aquestes roques van formar-se durant el mesozoic (250-65 milions d’anys) sota un mar que s’estenia del Golf de Lleó fins a l’Atlàntic. La dissolució del carbonat de calci de les closques i altres estructures d’éssers vius marins i la seva posterior sedimentació va originar les roques que avui en dia trepitgem en el nostre recorregut.
La compressió del terreny per part de la placa tectònica africana sobre la subplaca ibèrica durant el principi del cenozoic (65-24 m.a. (Paleogen)) va provocar l’aixecament dels Pirineus i la creació d’una petita conca sedimentària que es va anar omplint de sediments. Aquest aixecament va provocar un seguit d’encavalcaments (materials més antics sobre materials més moderns): Aquestes roques mesozoiques que queden al descobert són les que formen avui en dia el Massís del Montgrí i la Garriga d’Empordà, i es tracta d’un mantell de corriment que es desplaçà en direcció sud per l’aixecament del Pirineu.
Durant el neogen (24 m.a.- actualitat), s’han originat diverses falles al terreny que han provocat l’enfonsament de diversos blocs del terreny que són el que avui coneixem com les planes de l’Empordà i la Selva, fent que altres blocs com el Montgrí, les Gavarres o la Garriga quedin elevats.
Antigament havia estat una zona amb una activitat agrícola i ramadera tradicional de la qual avui dia en queden multitud d’empremtes. Principalment, la Garriga d’Empordà era terreny de cultiu d’oliveres i ametllers i s’hi trobaven prats de pastura de ramats d’ovelles. Fruit de l’ús agrícola del territori, les estructures de pedra seca són ben presents i estan àmpliament representades en aquest espai. Avui en dia podem apreciar les feixes de pedra seca amb oliveres abandonades o directament amatollades per garrics i ullastres (Olea europaea var. sylvestris). La ruta passa per algunes de les més de 300 cabanes i barraques de pedra seca catalogades en aquest espai, de forma i estructura ben diferents les unes de les altres. L’app “Pedra seca” i el portal web “Wikipedra” són una bona eina per tal d’explorar les diferents construccions que anem trobant.
La Garriga ha estat víctima de diversos incendis al llarg de la història, el més recent el juliol de 2012. Avui en dia l’empremta de l’incendi la podem veure als troncs i capçades dels pins esparsos que van sobreviure. En poc més de deu anys el garric ha tornat a cobrir de verd tot el terreny.
© Associació de Naturalistes de Girona
