Logotip Itineraris Naturalistes

Itineraris Naturalistes

El Massís de Cadiretes – L’Ardenya

Llagostera, Tossa de Mar, Santa Cristina d'Aro

Aquest massís és un dels millors exemples conservats, tot i les transformacions, del paisatge primigeni de la Costa Brava. Des dels punts més alts, sobre impresionants blocs de granit, es tenen unes excel·lents vistes del Mar Mediterrani així com de la Plana de la Selva i les muntanyes que l’envolten.

Powered by Wikiloc

Distancia (km)

13.04

Desnivell (m)

341

Dificultat

Mitjana

El massís de les Cadiretes, també anomenat Massís de l’Ardenya, és un indret singular a causa del contrast entre la vegetació predominant típicament mediterrània i els tàxons de flora extramediterrània, de zones amb clima eurosiberià i atlàntic, que creixen a les obagues i als fons de vall d’aquest espai. Juntament amb la riquesa d’organismes marins que trobem a la costa del massís fan que sigui un autèntic refugi de la biodiversitat. A més, la presència de castells i elements megalítics enriqueixen el patrimoni cultural i històric de la zona, oferint una experiència completa per a les persones que visiten aquest indret.

Recomanacions de l'itinerari

  • Porteu calçat adequat, idealment botes que subjectin be els turmells.
  • Eviteu fer la ruta durant les hores de màxima insolació durant els mesos de maig a octubre.
  • Porteu mínim 1 L d’aigua i menjar, idealment una peça de fruita.
  • Consulteu la predicció meteorològica local amb un màxim de 2 dies d’antelació. 
  • No us enfileu damunt dels megàlits.
  • És totalment prohibit encendre-hi foc.
  • Cal que respecteu la flora i fauna i els seus hàbitats. Gaudiu-ne amb la seva observació. 
  • No recolliu roques ni cap tipus de mineral ja que també són patrimoni natural protegit.
  • Respecteu la propietat privada. No passeu per damunt dels camps de conreu ni malmeteu els cultius.
  • Cal que dueu els vostres animals de companyia lligats.
  • Eviteu fer sorolls innecessaris que puguin destorbar la tranquil·litat dels espais i afectar la fauna salvatge.
  • Endueu-vos les deixalles i dipositeu-les als contenidors adients. No embruteu el paisatge del qual tots gaudim.

Trams

Tram 1 – De Sant Grau d’Ardenya fins a la cruïlla de Montllor (3,1 km)

Al costat mateix de Sant Grau hi ha una esplanada on deixar el cotxe. Abans de començar a caminar, és recomanable llegir els plafons informatius situats al costat del Mas de Sant Grau. D’allà cal agafar el camí en direcció oest. Després d’uns 500 metres trobareu, a mà esquerra, un petit corriol amb força pendent que ens condueix a la cova dels lladres, un petit aixopluc format per blocs de granit. Hi ha pintades recents que simulen pintures rupestres. Si continueu avançant per la pista, passareu per cal Federal (un mas abandonat) i arribareu fins a la creu de fusta, aproximadament a 1,3 km de la cova. A mà dreta surt una pista forestal molt vertical, en direcció nord, que us conduirà a la part alta del massís. Allà cal agafar la pista forestal cap a l’oest i caminar 800 m fins a la cruïlla de camins als peus del Montllor. De camí, a les vores, apareixen florides a l’estiu i tardor, i potser fins i tot a la primavera, unes petites plantes amb flors rosades. Es tracta de la viudeta (Iberis dunali), una espècie protegida.

Tram 1

 

Tram 2 – Volta circular pels megàlits de Montllor (2,5 km)

Des de la cruïlla camineu 300 m per la pista que porta fins al mirador de Montllor, al sud. Abans trobareu el menhir de Montllor, el primer dels megàlits que trobareu en aquest itinerari. Al costat del menhir trobareu un sender que condueix cap al mirador del Montllor petit, on, de camí, trobarem el Paradolmen des Reig. 300 metres més endavant arribareu una cruïlla de camins, anomenada plaça d’armes. Allà mateix, al sud-oest, afloren uns blocs de granit que ofereixen una bona panoràmica de Tossa de Mar. De la plaça surt una pista que porta al Paradolmen de ses Rates. Després haureu de desfer el camí i agafar el camí de dalt. Aquest altre camí passa a prop d’un aflorament granític que servia d’abric. El corriol per accedir-hi costa de trobar i està força emboscat. Passats uns metres tornareu a la cruïlla del punt de partida d’aquest tram on, al costat del camí que cal agafar a continuació, es troba el Paradolmen d’en Garcia.

Tram 2

 

Tram 3 – De Montllor al Castell de Montagut (3,9 km)

Des de la cruïlla cal agafar la pista cap al nord-oest i caminar 800 m fins a la cruïlla d’on surt la pista que puja al cim. Passats uns 600 m cal agafar un petit sender que porta fins al Puig de Cadiretes, on, des del vèrtex geodèsic, es té una panoràmica excel·lent des d’on es pot veure les muntanyes del Montnegre i Corredor, el Massís del Montseny i les Guilleries. Al costat hi ha una torre de guaita forestal on s’accedeix mitjançant una escala.

Just als peus del Puig es poden observar restes de murs de pedra seca. S’han trobat restes de teules que suggereixen un antic assentament, probablement medieval.

Cal desfer el camí fins a la pista principal i seguir 500 m fins a una cruïlla, des d’on parteix un sender que porta a una pista enclotada on, ben a prop, hi ha el Paradolmen dels senglars. Si seguiu en direcció nord-est, arribareu al Paradolmen de Pedra sobre altra, just a sota d’un immens aflorament granític. Després cal caminar uns metres pel corriol que hi ha al tallafoc i girar cap a l’esquerra per tornar de nou a la pista principal. D’allà cal seguir la pista fins a la carretera, creuar-la, i continuar caminant gairebé 1 km fins a pujar al Castell de Montagut, que avui en dia només se’n conserven les restes d’una torre i del clos emmurallat.

Tram 3

 

Tram 4 – Del Castell de Montagut a Sant Grau d’Ardenya (3,3 km)

Cal tornar a agafar la pista forestal principal i seguir cap al nord-est fins a Can Cabanyes. Uns metres abans d’arribar-hi, a mà dreta dins del bosc, hi trobareu unes inscultures sobre un dels grans blocs de granit. Es tracta de la pedra dels sacrificis.

Des de Can Cabanyes cal prendre una pista forestal molt ampla i caminar uns 700 m i agafar el corriol de la dreta en direcció a Sant Grau. El corriol discorre per l’obaga de Sant Grau on podeu observar rastres d’animals com pinyes rosegades i excrements de mamífers carnívors a sobre de pedres i troncs. 2 km més endavant trobareu la urbanització de Sant Grau i arribareu al punt d’inici de la ruta.

Tram 4

Elements d'interès

Fauna i flora

El paisatge és dominat per boscos mediterranis típics de la part nord, dominats per alzina surera (Quercus suber) i pins de diverses espècies com són el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre (Pinus halepensis, pinea i pinaster respectivament). En alguns indrets apareixen brolles de sòls àcids. El Massís conté diverses particularitats florístiques, especialment tàxons extramediterranis, àmpliament estesos per Catalunya en períodes glacials. Drosera rofundifolia, Potamogeton polygonifolius, Hypericum elodes i Sphagnum subnitens són alguns dels exemples d’espècies boreals que avui en dia es troben a Catalunya principalment al Pirineu i muntanyes humides i què, al Massís de Cadiretes – l’Ardenya és on es localitzen les poblacions més properes a la Mediterrània.

Viudeta (Iberis linifolia sbsp. dunalii)

Al llarg del recorregut, però, en passar per la zona culminal, no podreu observar-hi aquestes espècies. Sí que podreu veure algunes plantes endèmiques de l’oest de la mediterrania i amb poblacions molt localitzades, com és la viudeta (Iberis linifolia subsp. dunalii) o el ginestell linifoli (Genista linifolia). La primera reconeix per les seves inflorescències en forma de capells, amb flors asimetriques formades per dos pètals curts i dos pètals llargs, de color rosa pàl·lid. Floreix a l’estiu i tardor i creix a les vores de camins. La segona creix en brolles àcides, fa flors papilionades de color groc i té fulles similars a les del romaní. Floreix a la primavera.

Cadiretes ha esdevingut una localització molt popular entre els boletaires, fins al punt que comença a haver-hi problemes de sobrefreqüentació els mesos d’octubre i novembre. A part dels rovellons (Lactarius sanguifluus) i els pinetells (Lactarius deliciosus), una de les delícies més buscades és l’ou de reig (Amanita caesarea), un bolet amb el barret taronja i amb el peu groc que neix d’un ou blanc.

Ou de reig (Amanita caesarea)

Pel que fa a la fauna, al llarg del recorregut es poden veure, sobre rocs i troncs, excrements de guineu (Vulpes vulpes), fagina (Martes foina) i geneta (Genetta genetta). També són força abundants els senglars (Sus scrofa). A la primavera i l’estiu és fàcil escoltar el cant del pinsà comú (Fringilla coelebs) i el pit-roig (Erithacus rubecula). També es pot veure l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), un rapinyaire pàl·lid i de grans dimensions que sovint busca preses (rèptils majoritàriament) suspesa a l’aire mentre fa l’aleta. Un altre rapinyaire molt més esquerp i difícil de veure, ja que és nocturn, és el duc (Bubo bubo) que nidifica a Cadiretes als afloraments rocallosos més remots. Es tracta del rapinyaire nocturn més gran d’Europa.

Les brolles i espais més oberts representen un bon hàbitat per la serp verda (Malpolon monspessulanus) que s’alimenta de micromamífers principalment.

 

Geologia

Cal assenyalar la singularitat geològica que representen algunes formacions característiques del massís de les Cadiretes, un massís amb un terreny àcid, ja que està format principalment per granit.

Aquests granits daten dels períodes entre el Carbonífer i el Permià, fa 300 Ma. Es tracta d’un gran batòlit (Intrusió de magma) refredat molt lentament sota terra. Aquesta intrusió és deguda a l’elevació de la serralada Herciniana. La compactació dels materials va originar fractures i esquerdes per on el magma es va escolar. Aquest refredament lent origina les roques plutòniques. Els diferents compostos i minerals solidifiquen a diferents temperatures i s’endrecen formant cristalls. Els granits estan formats principalment per quars, feldespats i mica. En el cas dels granits de l’Ardenya, són de tonalitat clara a causa de la baixa concentració de minerals màfics (minerals de color fosc).

La meteorització d’aquesta roca origina el sauló típic de les platges de la Costa Brava sud i central. Els agents físics com el vent i l’aigua erosionen els grans blocs de granit generant formes curioses com grans forats (taffone) que podem apreciar per exemple a la cova dels lladres, i immensos doms i pilars arrodonits, alguns d’ells han donat lloc a formes molt curioses com les de Pedralta, formada per un gran bloc basculant.

Pedra sobre altra

Patrimoni cultural

Al llarg del camí apareixen nombrosos megàlits, monuments funeraris fets a partir de grans lloses de pedra. Molts d’ells són paradolmens, que a diferència dels dòlmens, no s’acaben de considerar construccions humanes, ja que els habitants de la prehistòria aprofitaven cavitats naturals, blocs erràtics o la morfologia del terreny ja existent per construir-los. En alguns casos però, sí que la mà de l’home acabava modificant l’estructura final. També hi trobem menhirs, que consisteixen en una gran llosa de pedra vertical que, a més de tenir una funció important en rituals funeraris, servien com a punt de reunió i per delimitar territoris.

Tots aquests megàlits es creu que daten d’entre el 4000 aC i el 2500 aC durant el període neolític.

Paradolmen de ses rates

Un altre element cultural d’interès, considerat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és el Castell de Montagut. Una fortificació de la qual només en queden restes de la torre i dels murs. Per les característiques arquitectòniques que es conserven, es considera una obra dels segles X-XI. D’aquest en roman un mur septentrional que s’adossa a la torre, amb diverses espitlleres i una petita porta d’accés. Pel costat sud de la torre, també es conserva l’arrencament d’un mur que correspondria a les estances interiors. És probable que es conservin més restes en el subsol.

Castell de Montagut