Logotip Itineraris Naturalistes

Itineraris Naturalistes

L’Alta Garrotxa

Montagut i Oix

L’itinerari pretén aproximar la diversitat i la complexitat geomorfològica d’aquest espai natural protegit, que ha dibuixat un paisatge espectacular i ple de contrastos. Les valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca, és el que dona nom a aquest indret: la garrotxa vol dir terra aspra i de mala petja.

Powered by Wikiloc

Distancia (km)

14.3

Desnivell (m)

565

Dificultat

Alta, Mitjana

La seva orografia extremadament abrupta ha condicionat el paisatge, la vegetació, la fauna i els assentaments humans al llarg de la seva història i ha permès el  manteniment d’un espai natural relativament aïllat que conserva una important riquesa biològica, fins al punt d’haver estat declarat Espai d’Interès Natural i designat com Zona d’Especial Protecció per a les Aus dins la Xarxa Natura 2000. Actualment, aquest espai és gestionat pel Consorci de l’Alta Garrotxa.

Recomanacions de l'itinerari

  • Porteu calçat adequat, idealment botes que subjectin be els turmells.
  • Eviteu fer la ruta durant les hores de màxima insolació durant els mesos de maig a octubre.
  • Porteu mínim 1,5 L d’aigua i menjar, idealment una peça de fruita.
  • És recomanable portar un paravents i capelina, ja que plou sovint.
  • Consulteu la predicció meteorològica local amb un màxim de 2 dies d’antelació. 
  • És totalment prohibit encendre-hi foc.
  • Cal que respecteu la flora i fauna i els seus hàbitats. Gaudiu-ne amb la seva observació. 
  • No recolliu roques ni cap tipus de mineral ja que també són patrimoni natural protegit.
  • Respecteu la propietat privada. No passeu per damunt dels camps de conreu ni malmeteu els cultius.
  • Cal que dueu els vostres animals de companyia lligats.
  • Eviteu fer sorolls innecessaris que puguin destorbar la tranquil·litat dels espais i afectar la fauna salvatge.
  • Endueu-vos les deixalles i dipositeu-les als contenidors adients. No embruteu el paisatge del qual tots gaudim.

Trams

Tram 1 – Des d’Oix fins al Pont Trencat (3,5 km)

Des de l’aparcament, dirigiu-vos cap a l’església de Sant Llorenç d’Oix. Des d’allà cal que seguiu per la carretera 800 m i i que agafeu el trencall de la dreta. Passareu per davant de la casa rural de Can Pei. Després cal que seguiu caminant 700 m per aquesta pista forestal fins a arribar a un punt on la pista creua la riera d’Oix. En aquest punt, si us endinseu per dins del llit de la riera cap a la dreta, a uns 30 metres del camí, trobareu un aflorament de nòduls de sílex. Per arribar-hi cal que passeu entre les sargues (Salix eleagnos). Quan torneu a la pista, seguiu caminant 600 m fins al pont del Xiu. Des d’allà caldrà que camineu 600 m fins a arribar al pont trencat. De camí podeu trobar en algunes de les parets de la vora mateixa del camí l’orella d’os (Ramonda myconi). A la primavera també apareixen algunes plantes vistoses com la valeriana (Valeriana officinalis) i la didalera groga (Digitalis lutea).

Tram 1

Tram 2 – Itinerari geològic (1,1 km)

Just passat el pont, a mà esquerra, trobem un aflorament de blocs de roca foscos que contrasten amb les roques calcàries de color gris clar del voltant. Aquestes roques fosques són gresos, roques sedimentàries detrítiques formades per l’acumulació de sorres. Les calcàries posteriors són roques sedimentàries formades per la precipitació química de carbonat de calci a principis del cenozoic (aprox. 50-40 Ma.). Si seguim 100 metres trobem margues, que són la barreja d’argiles i llims amb calcària. Al següent revolt es pot veure dos grans blocs de calcària que presenten estructures típiques del carst, que són forats i reguerons per on s’infiltra l’aigua, a més de rasclers. Si seguim 200 m fins a la cruïlla, trobarem a mà esquerra talussos de terra amb clastos angulosos. Es tracta d’un dipòsit col·luvial, de rocs i pedres caiguts per el pendent i envoltats d’una matriu argilosa. Des de la cruïlla continuareu avançant cap a la Vall d’Hortmoier. Passats 100 m podeu trobar fòssils d’alveolines a la paret. Passats els fòssils també apareixen diverses espècies de flora rupícola singulars com la corona de rei (Saxifraga longifolia). Després de 300 m, avançant cap a l’interior del plec, veureu que el color del terreny canvia a roig. Això es deu al fet que són materials més antics, sedimentats en aigües someres riques en oxigen. Es tracta de gresos i lutites de les fàcies del Garumnià. Aquests materials van sedimentar a finals del Mesozoic, entre el Cretaci inferior i el Paleocè superior (70-55 Ma). Finalment, passats uns metres després d’entrar a la Vall d’Hortmoier, arribareu a la palanca del Samsó. Allà mateix podeu veure granits de finals del paleozoic, dels períodes Carbonífer i Permià (350-250 Ma). Es tracta de roques plutòniques, creades a partir del refredament lent del magma a centenars de metres sota terra. Aquestes intrusions magmàtiques són causades per l’aixecament de la serralada Herciniana, la qual va generar fractures per on es va escolar magma.

Tram 2

 

Tram 3 – De la palanca del Samsó fins a Santa Maria d’Escales (1,8 km)

Un cop passat el riu, cal que seguiu el corriol i els senyals en direcció al pas dels Lliberals, que es troba a 600 m. El nom de Pas dels Lliberals recorda la mala fi que tingueren els voluntaris lliberals que, durant la primera guerra carlina, van ser estimbats en aquest punt. Es tracta d’un pas elevat sobre la riera de Beget, passant per sota de la carena del Ferran. Des d’allà cal que us dirigiu cap a l’església de Santa Maria d’Escales, aproximadament a 1 km cap a l’est caminant pel solell del Ferran. A 200 m de l’església el camí es complica i haureu de travessar una petita tartera. Un cop arribeu a l’església doneu la volta a l’edifici per poder apreciar bé els diferents elements arquitectònics propis del romànic.

Tram 3

 

Tram 4 – De Santa Maria d’Escales fins a Santa Bàrbara de Pruneres (2,8 km)

Des de l’església, cal recular 100 metres pel camí per on veníeu i, a la cruïlla, prendre el camí de l’esquerra que ens conduirà fins a travessar la Riera d’Escales. Un cop hàgiu creuat, cal que seguiu pel corriol que surt en direcció est. Passats 300 m arribareu al camp del Bac, un prat de dall on creixen multitud de flors a la primavera. Cal que travesseu el camp en direcció sud, des d’on trobareu el sender que us portarà cap al Mas de la Sala i, posteriorment, a Santa Bàrbara de Pruneres. Fins a la Sala cal seguir aprox. 1,5 km i fer 325 m de desnivell pujant per l’obaga de la muntanya de Santa Bàrbara. A mig camí podreu gaudir d’unes magnífiques vistes de la serra del Ferran i de l’església de Santa Maria d’Escales. Un cop arribeu a la Sala, cal que agafeu la pista forestal que porta fins a Santa Bàrbara de Pruneres. De camí tindreu una panoràmica dels principals cims de la Garrotxa. Un cop arribeu a l’església de Santa Bàrbara, pregunteu si podeu entrar a visitar l’ermita.

Tram 4

 

Tram 5 – De Santa Bàrbara de Pruneres fins a Oix (4,4 km)

Des de l’ermita cal agafar un sender que porta, en direcció sud, al camí de Palomeres a Santa Bàrbara. Un cop sigueu a la pista cal caminar 700 m fins al coll de Palomeres i després 700 m més per la mateixa pista fins al Collet de la Teula. Des d’aquí cal que seguiu les marques blanques i vermelles del GR fins a arribar gairebé a Oix. Us trobareu filats de pastor barrant el camí, si els heu d’obrir per passar, cal que els deixeu tal com els trobeu. A 300 m del collet trobareu una petita bassa temporal, on creixen joncs (Juncus acutus) i, uns metres més endavant, l’oratori de Sant Agustí. 200 metres més endavant el camí gira cap a l’esquerra i passa a ser un corriol que segueix 800 metres fins al coll de Fontanell. De camí podreu observar que apareix pi roig (Pinus sylvestris) amb les seves característiques pinyes petites i l’escorça rogenca.

Un cop sigueu al coll, cal que passeu per la vora de Can Moixina i continueu baixant fins a la Riera d’Oix, la qual l’haureu de travessar pel Pont medieval d’Oix. Després, a l’altra vora de la Riera, cal que continueu caminant aigües amunt uns 450 m fins a arribar de nou a l’aparcament.

Tram 5

Elements d'interès

Fauna i flora

El relleu abrupte, així com la climatologia de la zona caracteritzada per una pluviositat elevada, fa que apareguin plantes adaptades a cadascun dels hàbitats. Els vessants estan dominats per l’alzinar muntanyenc, amb alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus pubescens) i, més localitzadament, alguna pineda de pi roig (Pinus sylvestris), mentre que als fons de vall apareixen arbres i plantes típiques de boscos de ribera. Al voltant de la riera d’Oix i la riera de Beget hi creix, especialment dins del mateix riu, la sarga (Salix eleagnos). Es tracta d’una espècie de salze, molt flexible i amb les fulles allargades, fosques per l’anvers i blanques pel revers. També hi creix el freixe de fulla grossa (Fraxinus excelsior) que té les fulles compostes amb folíols imparells, i el til·ler de fulla petita (Tilia cordata) que té les fulles amb la vora dentada i en forma de cor. Així mateix, podem trobar pollancres (Populus nigra) i verns (Alnus glutinosa).

A les parets de roca calcària que aparèixen al llarg del recorregut podeu trobar diversos tàxons de flora rupícola especialitzada. Destaquen dues plantes endèmiques del Pirineu i Prepirineu, que són l’orella d’ós (Ramonda myconi) i la corona de rei (Saxifraga longifolia). També aparèixen d’altres com el te de soqueta (Potentilla caulescens), el te de roca (Jasonia saxatilis) i els conillets (Antirrhinum majus).

Corona de rei (Saxifraga longifolia)

Aquestes parets i cingleres ofereixen un refugi segur perquè diverses espècies d’ocells puguin alimentar-se, descansar i fins i tot reproduir-se. És freqüent observar rapinyaires com el voltor comú (Gyps fulvus), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i, fins i tot, l’àguila daurada (Aquila chrysaetos). De mida més petita, també hi trobem la merla blava (Monticola solitarius), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), el corb (Corvus corax). A l’hivern també és possible veure algun pela-roques (Tichodroma muraria). Per tal de veure millor aquestes espècies és recomanable portar prismàtics.

Geologia

L’aixecament dels Pirineus durant el procés de l’orogènia alpina al llarg del cenozoic, va ser causat per un escurçament i engruiximent de l’escorça continental. A conseqüència del procés de col·lisió entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea, empesa pel sud per la Placa Africana, a l’àrea pirinenca es van generar sistemes de plecs i mantells de corriment que invertiren i exhumaren les antigues conques sedimentàries, les quals foren desplaçades tectònicament cap al sud al vessant ibèric. EI procés de col·lisió entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea assoliria el seu moment culminant cap a finals de l’Eocè i inicis de l’Oligocè, fa aproximadament entre 35 i 30 Ma.

A l’Alta Garrotxa veiem aquests plecs tombats que provoquen encavalcaments (materials antics per sobre de materials més recents) donant lloc al que es coneixen com a antiformes alpins. Gràcies a aquests plegaments, és possible observar al recorregut material de diferents etapes i identificar els processos geològics que els han format. És possible, doncs, veure tota la sèrie de materials, des de les margues i calcàries de l’últim període sedimentari recent a la zona (Paleocè-Eocè fa uns 60-50 Ma) fins a l’aflorament del sòcol granític (Carbonífer-Permià fa uns 310-260 Ma) format durant l’orogènia herciniana.

Fàcies del Garumnià (Cretaci)

Patrimoni cultural

A la Garrotxa s’hi troba una mostra excepcional d’allò que representa el llegat arquitectònic de l’edat mitjana. Especialment a la zona de l’Alta Garrotxa hi trobem escampades desenes d’esglésies i ermites, totes elles d’estil romànic (s.X.- s. XIII). Aquest estil arquitectònic és molt auster, amb esglésies petites i fosques, amb finestres molt petites, fruit d’una època on el cristianisme tenia molt de poder sobre una població temorosa de Déu. Les esglésies i ermites conserven característiques pròpies del romànic com són l’arc de mig punt i la volta de canó. Moltes d’elles presenten una compartimentació de les sales amb pilars i columnes, i presenten almenys 1 absis al final de la nau. També és força típic els campanars d’espadanya construïts, com la resta de l’edifici, amb grans blocs de pedra.

La ruta passa per diverses edificacions on podem veure aquestes característiques. Aquestes són l’església de Sant Llorenç d’Oix, l’església de Santa Maria d’Escales i l’església de Santa Bàrbara de Pruneres. També podeu observar el pont medieval d’Oix.

Santa Maria d’Escales